Infinits instants. Temps finits
El temps és un políedre que ni es veu ni es toca. Imperceptible, però present. Marca i ordena les nostre vides, les nostres identitats, els nostres sentiments.
Aquestes cares del temps reflecteixen infinites dicotomies: continu-discontinu, objectiu- subjectiu, jove-gran, moviment-quietud, finit-infinit, principi-fi, present-passat, mòbil - immòbil, relatiu-absolut, subordinació-revolta, so-silenci.
Però aquestes cares no són planes. Moltes d’elles [...]
