El temps és un políedre que ni es veu ni es toca. Imperceptible, però present. Marca i ordena les nostre vides, les nostres identitats, els nostres sentiments.
Aquestes cares del temps reflecteixen infinites dicotomies: continu-discontinu, objectiu- subjectiu, jove-gran, moviment-quietud, finit-infinit, principi-fi, present-passat, mòbil – immòbil, relatiu-absolut, subordinació-revolta, so-silenci.
Però aquestes cares no són planes. Moltes d’elles són convexes i còncaves. Parlen d’un temps que ens lliga amb l’exterior i amb l’univers i d’un temps interior i íntim.
El temps objectiu, el comptable té una profunda relació amb el nostre temps subjectiu, al nostre interior. Està lligat a la nostra consciència de duració i a com vivim els nostres sentiments.
Els debats sobre el temps són antics. Les diferents teories sobre el món físic en general, molt sovint es presenten com a hipòtesi de les concepcions del temps i l’espai.
La percepció del temps forma part, també, del món físic de la causalitat i del món social. De la construcció i sentit del passat i del futur. D’aquí per exemple que la llengua com a eina de comunicació social que reflecteix i construeix pensaments mostri, en diferents societats, amb diferents conceptes de temps, varietat d’usos verbals entre els passats, els presents i els futurs.Només cal que pensem en les diferències temporals de les conjugacions verbals de llengües com les germàniques en contraposició a les romàniques.
La percepció temporal -aquest sentit subjectiu del temps- està mediatitzada per l’aprenentatge, l’experiència, l’ambient social i físic, la cultura i la realitat de cadascuna. El temps subjectiu es refereix a com rebem i transmetem el temps i difereix del que seria el temps objectiu. Així, a diferents circumstàncies, diferents percepcions.L’edat és un factor que canvia la percepció temporal. La percepció d’una hora no és la mateixa per una nena que per una adolescent o una persona adulta. Hi ha canvis cognitius i d’aprenentatge en la comprensió de la natura abstracta del temps.
Però no és només l’adquisició de nocions cognitives, sinó l’acumulació de quantitat i varietat d’experiències el que acaba influint en aquesta percepció del temps. Si partim del fet que les dones tenen una diversitat més gran d’ocupacions i treballs que els homes, observem que hi ha un major nombre d’associacions per temps reals. Les hores se’ns fan unitats “precioses”, que poden donar molt de si, com a idea a priori.
És evident que aquesta concepció subjectiva del temps ve marcada por una realitat d’usos de temps diferents i asimètrics entre dones i homes.
Des del feminisme hi ha hagut diferents aproximacions sobre el temps i les dones. Debats que posen sobre la taula conceptes com divisió sexual del treball, treball productiu i remunerat enfront del treball reproductiu no remunerat, polítiques públiques d’intervenció en el temps social, conciliació. Debats que per altra banda posen més l’accent en el sentit simbòlic, que es refereix als projectes vitals de les dones, molt diversos i heterogenis, amb una continuïtat que no diferencia dies festius dels laborables i sempre marcats per les necessitats dels altres i la inexistència del temps per elles mateixes.
Alguns grups, com un de casa nostra, “Dones i treballs”1, analitzen els models d’ús del temps masculí i femení “en funció de les diferents formes de participació en les feines i les diferents maneres d’entendre les necessitats i les dependències entre dones i homes”. Plantegen que la relació de les dones amb el món del treball ve determinada i molt influïda per les tasques de la cura que s’assumeixen dins el cicle vital.Arriben a la conclusió de què cal una profunda transformació de la societat en el que el valor de la cura sigui l’element conformador i organitzador de la vida social, de les relacions laborals. “…de manera que els horaris i jornades laborals haurien de anar-se adaptant a les jornades domèstiques necessàries i no a la inversa, com es fa actualment.”
Una idea que va més enllà de les polítiques d’igualtat i/o de conciliació plantejades per les institucions. És necessària una nova organització del temps i de l’espai, en què les necessitats de cura i benestar de les persones vertebrin la societat. Posant en un lloc central el valor de la cura en els processos socials. La transformació d’aquest paradigma, requereix un canvi de prioritat, de valors que s’allunyen de l’objectiu de la lògica del benefici i es centren en les condicions de vida de les persones.
Per altra banda, des d’altres discursos feministes es reivindica la idea de situar el debat del temps des d’un partir d’una mateixa, des de la llibertat femenina, tot evitant caure en apropar-nos a la idea del temps des d’una visió explicada en clau de discriminació a través dels temes conciliació i flexibilitat.
Iaia Vantaggiato a l’article “El temps que em queda. Relació entre el temps de la necessitat i el de la llibertat”2, planteja que hi ha una nova situació del mercat laboral anomenada “postfordista” en la qual hi ha un canvi significatiu del model econòmic de sector fabril cap a un model de serveis i marcat per una profunda feminització del món del treball.
Feminització no només per la incorporació de les dones en el món del treball, sinó que “els coneixements i la comunicació constitueixen la matèria prima del procés productiu”. Es dóna més valor a allò immaterial, a les relacions, a la capacitat de comunicació, al llenguatge, característiques de qualitats femenines.
És un model de disponibilitat, d’entrades i sortides del mercat laboral, marcat per la mobilitat, la flexibilitat i la marginalitat. La formació es converteix en permanent i queda superada l’antinòmia temps de treball, temps de vida.
L’autora planteja que al voltant del tema de la flexibilitat laboral hi ha contradiccions, perquè mentre que per una banda “de la flexibilitat a la precarietat hi ha un pas”, per l’altra molt sovint pot expressar els desitjos de les dones i que aquesta pugui ser una opció voluntària.
Amb aquest text només volem introduir alguns dels debats encetats al voltant a la idea del temps per tal de poder crear diàleg i conversa on la prioritat sigui escoltar, entendre i aprendre de la diversitat d’opinions i així poder afavorir el canvi i l’evolució cap a una millora de l’ús del temps de totes i tots.
Cap comentari encara
Encara no hi ha comentaris.
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
