el temps: els debats sobre la conciliació i els usos dels temps de les dones sobretot, i una mica també dels homes, estan darrerament presents: en els grups de dones (no darrerament, sinó fa temps), però també en els debats institucionals o en els partits polítics.
La pràctica de les dones en la nostra vida quotidiana és un exemple de conciliació de múltiples tasques, sovint a costa de la salut. Volem més temps per a gaudir, per al plaer, per a nosaltres mateixes, per a no anar corrents tot el dia… volem una nova organització dels temps socials i dels temps masculins. Compartir, suport de l’Estat (del Benestar, en teoria), etc.
Però la societat occidental ens aboca, sota aquella idea que “el temps és or”, a monetaritzar, a quantificar, a valorar el que fem segons la quantitat de coses fetes.
Jo vull temps per a fer res, que és per a fer tot allò que és important per a mi: conversa, sofà, pensar, llegir, estar amb la gent que estimo, callar, contemplar…
Vull temps per a ser la dona de l’obra d’Eiko Sugi.
O vegeu l’obra de las mas turbias, al CCD.
Avui comencem aquest forum. El mitjà emprat per debatre i compartir les nostres idees forma part del mateix tema que ens ocupa i preocupa en aquesta Mostra: El Temps.
El Temps i la participació. Per moltes de nosaltres la participació en grups, associacions i d’altres projectes és una opció de voler dedicar part del nostre temps a espais del món públic i de la vida social.
Moltes de nosaltres ja tenim vides plenes de múltiples dedicacions: feina, criatures, gent gran al nostres càrrec, la gestió de la vida qüotidiana (compres, cuines, rentadores, gestions vàries…
Per moltes els nostres projecte artístics es converteixen en necessitats vitals. Per d’altres l’activisme, l’apostar per la creació d’espais diferents que ens permeten col·lectivament fer propostes com la Mostra o d’altres tipus de propostes, d’una forma o una altra també acaba sent una necessitat.
Cal doncs que ens repensem quins són els marcs organitzatius, quines les eines que utilitzem per poder donar una via flexible i àmplia en aquestes necessitats.
Potser aquest forum de debat ens podrà ajudar a donar indicis sobre els camins
La creació com a no temps. És un temps que es dilata, esdevé elàstic, un parèntesis, una suspenció. Una manera de combatre la societat controladora i supressiva que vivim. Una arma, una alternativa que perdura més enllà de l’avui, de l’ara, ja i aquí. Una manera de reinventar, de combatre i reivindicar donar la volta a l’anhelada producció productiva de la nostra societat consumista i conformista.
Sí, la creació, l’art, la sensibilitat, la imaginació com a proposta i camí NECESSARIAMENT VITAL.
El temps: ‘no tinc temps’ per dir què és el temps.
el temps: els debats sobre la conciliació i els usos dels temps de les dones sobretot, i una mica també dels homes, estan darrerament presents: en els grups de dones (no darrerament, sinó fa temps), però també en els debats institucionals o en els partits polítics.
La pràctica de les dones en la nostra vida quotidiana és un exemple de conciliació de múltiples tasques, sovint a costa de la salut. Volem més temps per a gaudir, per al plaer, per a nosaltres mateixes, per a no anar corrents tot el dia… volem una nova organització dels temps socials i dels temps masculins. Compartir, suport de l’Estat (del Benestar, en teoria), etc.
Però la societat occidental ens aboca, sota aquella idea que “el temps és or”, a monetaritzar, a quantificar, a valorar el que fem segons la quantitat de coses fetes.
Jo vull temps per a fer res, que és per a fer tot allò que és important per a mi: conversa, sofà, pensar, llegir, estar amb la gent que estimo, callar, contemplar…
Vull temps per a ser la dona de l’obra d’Eiko Sugi.
O vegeu l’obra de las mas turbias, al CCD.
Avui comencem aquest forum. El mitjà emprat per debatre i compartir les nostres idees forma part del mateix tema que ens ocupa i preocupa en aquesta Mostra: El Temps.
El Temps i la participació. Per moltes de nosaltres la participació en grups, associacions i d’altres projectes és una opció de voler dedicar part del nostre temps a espais del món públic i de la vida social.
Moltes de nosaltres ja tenim vides plenes de múltiples dedicacions: feina, criatures, gent gran al nostres càrrec, la gestió de la vida qüotidiana (compres, cuines, rentadores, gestions vàries…
Per moltes els nostres projecte artístics es converteixen en necessitats vitals. Per d’altres l’activisme, l’apostar per la creació d’espais diferents que ens permeten col·lectivament fer propostes com la Mostra o d’altres tipus de propostes, d’una forma o una altra també acaba sent una necessitat.
Cal doncs que ens repensem quins són els marcs organitzatius, quines les eines que utilitzem per poder donar una via flexible i àmplia en aquestes necessitats.
Potser aquest forum de debat ens podrà ajudar a donar indicis sobre els camins
La creació com a no temps. És un temps que es dilata, esdevé elàstic, un parèntesis, una suspenció. Una manera de combatre la societat controladora i supressiva que vivim. Una arma, una alternativa que perdura més enllà de l’avui, de l’ara, ja i aquí. Una manera de reinventar, de combatre i reivindicar donar la volta a l’anhelada producció productiva de la nostra societat consumista i conformista.
Sí, la creació, l’art, la sensibilitat, la imaginació com a proposta i camí NECESSARIAMENT VITAL.
El temps: ‘no tinc temps’ per dir què és el temps.